L'art de curar es tan vell com el mon. Fins fa poc, a les societats rurals, es tractava d'un saber sobre et cos, la ment, la salut, el visible i l'invisible, la vida i la mort, associat a pràctiques i coneixements ancestrals transmesos per via oral. Era majoritàriament et mon de les dones. Per treure'ls aquest poder han estat titllades de bruixes. A tot arreu, i a Catalunya també. Als segles XIX i XX amb el desenvolupament de la medicina oficial, hom podia pensar que tot aixô ja feia part del passat. Pero tossudament les tècniques de guaricio, pregàries, medicines, receptes, tisanes i altres emplastres s'han transmès de generacio a generacio. El mon silenciat de les llevadores, guaridores, fetilleres, conjuradores... ha assegurat la permanència de l'antiga saviesa al cor mateix de les llars... Sortosament, perquè avui dia, la medicina mateixa sota el nom de medicina alternativa, admet les virtuts de certes pràctiques vingudes dels temps remots i de les societats antigues. Basant-se sobre un llarg treball de terreny (entrevistes de testimonis a la Catalunya del Nord, 1995-2012), sobre les publications i els treballs cientifics anteriors, sobre els conceptes més contemporanis de la medicina, la Maite Barcons Reniu rehabilita tota una part de la cultura nord-catalana a través les pràctiques medicinals populars i tradicionals que ha pogut recollir i catalogar. Posa en evidència et paper de la dona, l'adaptacio de les societats als seus temps, la solidaritat de les poblacions de cara als patiments, la pèrdua de la llengua i al mateix temps la pervivència de tradicions i sabers.
